3ª entrada (Ética i Moral)

ÉTICA I MORAL

Definició de moral

En cada poble, com en cada individu, existeixen multitud de costums (mores) que regulen la vida quotidiana. Per exemple, el deure de respectar els grans. La prohibició d’apropiar-se del que pertany als altres o l’obligació de complir les promeses. El conjunt d’aquestes “mores”, constitueix la moral d’un poble o d’un subjecte. En relació amb aquest significat etimològic, podem definir el terme moral de la manera següent:

La moral és el codi de normes que regulen l’acció individual i col•lectiva que es considera correcta.

dimensio individual: cadascu tria la seva moral.

Un induvidu pot acceptar kes normes de la seva societat,però també pot rebutjar-les i fer serveis unes normes pròpies.

Exemple:

dimensio social: *La moral evoluciona

1 cosa que en totes les cultures esta malament: l’incest (amb algun familar proper,pare,mare,germa).

Antropofagia (menjarse els uns als altres)  

Definició d'Etica

L'ètica es relaciona amb l'estudi de la moral i de l'acció humana. El concepte prové del terme grec ethikos, que significa "caràcter". Una sentència ètica és una declaració moral que elabora afirmacions i defineix el que és bo, dolent, obligatori, permès, etc,pel que fa a una acció o a una decisió.

Diferencies entre etica/moral

La Moral és el fet real que trobem en totes les societats, és un conjunt de normes a saber que es transmeten de generació en generació, evolucionen al llarg del temps i posseeixen fortes diferències respecte a les normes d'una altra societat i d'una altra època històrica, aquestes normes s'utilitzen per a orientar la conducta dels integrants d'aquesta societat.

Les característiques de l'ètica, és un fet real que es dóna en la mentalitat d'algunes persones, és un conjunt de normes a saber, principi i raons que un subjecte ha realitzat i establert com una línia directriu de la seva pròpia conducta.

Diferencia entre moral/inmoral/amoral

S'anomena moral al conjunt de creences i normes d'una persona o grup social determinat que oficien de guia per al obrar, és a dir, que orienten sobre el bé o del mal - correcte o incorrecte- d'una acció.

Amb la paraula amoral se li qualifica als individus que encara no posseeixen sentit de la moralitat, com en el cas dels nens. Amoral es no posseir, ni saber  el que és ser moral.

Amb la paraula immoral qualifiquem a les persones que sabent el que són els bons costums, l'ètica, el perfil d'una bona persona, bon ciutadà i el respecte que es deu tenir a les normes socials i lleis no li presten menys atenció i no les compleixen o les infringeixen.
Immoral és realitzar actes en contra de la moral coneixent la moral.

DECIDIR→ VALORAR→ MORAL

Definició "Judici Moral"

La família, l'escola  i els mitjans de comunicació són algunes de les institucions socials que influeixen en l'adopció dels preceptes que determinen els judicis morals. Això vol dir que l'entorn juga un paper preponderat en el pensament del subjecte sobre què està bé i què està malament.

La moral és diferent de la ciencia. Valorar no és el mateix que descriure

CIENCIA: la ciencia treballa amb questions de fet.

MORAL: La moral es basa en fer valoracions:judicis de valor.

Definició i caracteristiques de l'Etica Cristiana

L'ètica cristiana pressuposa l'existència d'un ésser diví que a dictat normes per al comportament moral, considerant que la conducta humana és bona si es subjecta a aquestes normes i dolentes si les viola. Les característiques fonamentals de l'ètica cristiana són:

-La concepció cristiana de Déu: L'ètica cristiana descansa sobre la revelació Bíblica sobre la naturalesa, la justícia i l'amor de Déu. La seva grandesa es deu a la immensitat de Déu. Aquesta afirma que fonamentar normes de conducta prescindint de Déu només condueix a la disbauxa.

-La concepció cristiana del món: En parlar d'una idea cristiana del món implica que el cristianisme té el seu propi punt de vista i la seva idea relacionada amb ell, i que aquesta idea, quan es desenvolupa, constitueix un conjunt ordenat. El postulat bàsic del cristianisme és que un Déu personal, Sant i etern va crear l'univers en el qual vivim, el sustenta i dirigeix. Això es dedueix de la pròpia revelació de Déu manifesta en les Escriptures.

-La concepció cristiana de l'home: pel que fa a la naturalesa de l'home la Bíblia la relaciona estretament amb la doctrina de Déu. El primer que ens diu la Paraula sobre l'home és que va ser creat a imatge i semblança del "Salvador". Així com Déu és personal i ètic també ho és l'home. Però la Bíblia assenyala així mateix la malèvola intervenció de Satanàs qui és el creador i promotor del mal.

*Les teories ètiques cristianes van usar la doctrina cristiana i les teories ètiques gregues per explicar la determinació de la bondat o maldat dels actes. Per aquesta ètica la perfecció de la vida està en l'amor a Déu, la qual s'aconsegueix complint fidelment la llei divina, on el bé només és viu en Déu, la norma és la voluntat de déu i el model de la vida moral és la perfecció traçada per déu.